Cinema


El Raval ha estat escenari de diverses pel·lícules i documentals, que n'han fabricat una imatge de barri obrer, convuls, canalla, i no fa gaire, multicultural. Utilitzat com a decorat narratiu o com a objecte d'observació de transformacions industrials, urbanístiques i socials, el Raval com a barri plató ha deixat un gran llegat cinematogràfic.

Distrito Quinto (Juli Coll, 1957), un dels llargmetratges més destacats del gènere policíac barcelonès, pren el seu títol de la denominació administrativa del barri fins al 1984, i El caso Raval (Joaquim Jordà, 2002) el reconstrueix des del final de la dictadura de Franco, el 1976, fins a l'actualitat.  Títols com La rossa del bar (Ventura Pons, 1986) i Sinatra (Francesc Betriu, 1998) comparteixen escenari i època, els difícils anys preolímpics, i ofereixen una visió del Raval més canalla, igual que Yo soy así (Sonia Herman, 2000), un documental sobre el llegendari local la Bodega Bohemia. Susanna (Antonio Echevarría, 1996), en la línia del cinema negre tradicional, se situa al Raval de la Barcelona dels anys noranta.

Més recentment, En la ciudad (Cesc Gay, 2003) i Una casa de locos (Cedric Kaplisch, 2001) representen el canvi al barri, deixen de banda els mites del passat i demostren una nova dinàmica social. En construcción (José Luis Guerín, 2001) i De nens (Joaquim Jordà, 2003), per la seva banda, reflecteixen la transformació del teixit urbanístic i social del barri, que lluita per fugir dels estereotips, i Raval, Raval (Antoni Verdaguer, 2006), una història de ficció en clau documental, retrata la vida quotidiana dels seus habitants.

Davant l'ampli ventall de visions cinematogràfiques que han projectat el barri a la pantalla, la Filmoteca de Catalunya, un dels equipaments més nous del Raval, va organitzar un cicle de cinema el 2012 amb la projecció de 23 filmacions que l'utilitzen com a escenari. Situada a tocar de la rambla del Raval, la Filmoteca ocupa un espai obert al públic amb una oferta cinematogràfica polivalent, que promou la participació ciutadana, i les oficines de la institució.

L'edifici, de Josep Lluís Mateo, s'integra perfectament a l'entorn i el remodela, creant una plaça que esdevé àgora pública enmig de l'estructura intrincada dels carrers del Raval. S'hi poden veure cicles de pel·lícules, exposicions, participar a l'Aula de Cinema, hi ha una filmoteca per a les escoles i s'hi fa la conservació, la restauració i la difusió del fons del cinema a Catalunya.

A més d'aquesta gran oferta, la sala Freedonia, alternativa, participativa i oberta al barri, organitza tallers d'infografia i cinema. De cinema també n'imparteix Xamfrà, centre de música i escena.

Pel que fa a l'àmbit audiovisual, l'Associació per a Joves Teb ofereix Vídeo Teb, un espai per fer-hi videoclips, reportatges i emissions en directe per internet, tot en vídeo digital.

Presenten projeccions de cinema i audiovisuals el teatre del CCCB, l'Associació Cultural La Lleonera, Almazen Associació Cultural la Ciutat de les Paraules i la Sala Fènix,