Història del barri


A l'època medieval, quan es va començar a gestar la seva història urbana, el Raval era el barri extramurs per excel·lència de la ciutat de Barcelona. D'aquí prové, precisament, el seu nom d'origen àrab —barri fora de la ciutat o suburbi—, que comparteix amb altres localitats de la península Ibèrica.

El Raval va ser, tradicionalment, el lloc de pas des de Barcelona cap a la resta de la Península a través del portal de Sant Antoni de la muralla medieval. Alguns dels principals carrers del Raval, com ara el del Carme i de l'Hospital, seguien el traçat d'antigues vies d'època romana, fet que va condicionar l'agrupament dels primers nuclis habitats a l'entorn d'aquests espais.

Mentre que la part alta va ser durant segles un espai fonamentalment agrícola, amb l'excepció dels edificis religiosos i assistencials que s'hi van anar construint, la part baixa vivia abocada a les activitats marítimes. És al Raval on es troben actualment alguns dels monuments romànics més antics de tot Barcelona, com ara el convent de Sant Pau del Camp i la capella de Sant Llàtzer. La disponibilitat de grans espais propers al nucli urbà i la seva bona comunicació van fer del Raval l'espai escollit per a la instal·lació de grans institucions, sobretot religioses i assistencials, ja en temps de la Barcelona gòtica, com ara l'Hospital de la Santa Creu. A tocar del mar, es construïen les drassanes reials i es consolidava el caràcter estratègic del nou barri barceloní. Un dels primers gravats de conjunt de la ciutat de Barcelona, fet pel viatger Anton van den Wyngaerde a mitjan segle XVI, mostra quin era l'aspecte urbà del Raval.

Al llarg dels segles, nous equipaments també s'hi van instal·lar, com ara l'Estudi General —que va ser la primera universitat de la ciutat—, el Teatre de la Santa Creu, l'església barroca de Betlem o la Casa de la Caritat, entre molts altres. Encara avui, el Raval és un dels barris amb més concentració de grans equipaments públics i privats de tot Barcelona.

A mitjan segle XIX, la desamortització del patrimoni eclesiàstic i la prohibició de construir noves fàbriques va canviar radicalment el paisatge urbà del barri. Allà on hi havia hagut convents com el de Sant Josep es van construir mercats de queviures, com ara el de la Boqueria, al mateix temps que moltes indústries marxaven del barri. Grans esdeveniments, com les exposicions del 1888 i el 1929, van portar a Barcelona molts treballadors de la resta d'Espanya, que es van instal·lar al Raval i al seu entorn immediat. Des de llavors el Raval ha estat un dels barris més populars de la ciutat.