Teatre


Al Raval es troben les arrels de la dramatúrgia catalana. A mitjan 1800 les representacions teatrals a Barcelona eren majoritàriament en castellà: el teatre en català era limitat i a càrrec d'aficionats que actuaven en locals petits o envelats.  L'any 1863 va néixer, en contraposició al refinat Liceu, el Teatre Romea, un escenari històric que trencava el monopoli del Teatre de la Santa Creu. Un dels seus primers protagonistes va ser Frederic Soler, més conegut com a Serafí Pitarra. Després de la mort d'aquest dramaturg, l'any 1895, autors consolidats, com Àngel Guimerà i Santiago Rusiñol, van passar pel Romea. Així, la sala va esdevenir una plataforma de difusió de l'esperit de la Renaixença i amb el pas dels anys, es va consolidar com la casa del teatre català per excel·lència.

Altres grans espais que presenten bona part de l'oferta teatral de la ciutat són el Teatre Poliorama (comèdies i musicals), el Teatre del Raval (espai de creació i exhibició amateur que busca la qualitat), el Teatre Tantarantana (adults i infantil), el Teatre Goya Codorniu (emfatitza la producció pròpia) o el Teatre del CCCB (amb dues sales polivalents). Amb aquestes sales de gran format, hi conviuen altres de més innovadores, com ara La Perla 29, sota la direcció d'Oriol Broggi. Vincuat a la Biblioteca de Catalunya, aquest espai de creació constitueix una estructura artística i empresarial dedicada a la producció d'espectacles. L'Àtic 22, situat a l'àtic del Tantarantana, és un altre espai per a l'exhibició de propostes creatives híbrides, noves vies de difusió per a la jove creació escènica.

Altres locals ofereixen també espais multidisciplinaris, com ara Barcelona Arts On Stage , BARTS (festivals i concerts, teatre, dansa, circ contemporani, il·lusionisme), el Llantiol Cafè-Teatre (barra de bar i espai per a 100 espectadors que, a més d'obres de teatre, ofereix monòlegs i concerts), o la Sala Fènix (teatre de màscares, cabaret, titelles, commedia dell'arte, exposicions i formació). Aquest tipus de sales recorden l'esperit d'altres d'històriques i ja desaparegudes, com la Bodega Bohemia i l'Edèn Concert, que durant els anys vint del segle XX presentaven tot tipus d'espectacles.

MiniTEA-3, una sala situada al carrer d'en Robador, promou un nou concepte d'exhibició teatral. Amb espai per a només quinze persones, inclou càpsules de curta durada, una nova fórmula que planteja reptes d'escriptura i interpretació i que redueix la distància entre l'espectador i l'intèrpret.

Diverses entitats ofereixen formació teatral, algunes ja esmentades i també el Conservatori del Liceu, l'Escola Internacional de Teatre Estudis Berty Tovías i el Taller de Marionetas de Pepe Otal.

L'Associació Teatral Pa'tothom utilitza el teatre com a eina pedagògica en tots els àmbits i desenvolupa diferents projectes amb el Teatre de l'Oprimit des de l'any 2000, per la defensa dels drets humans, l'eradicació de l'exclusió social i contra la vulnerabilitat dels més febles.